Claret
El petit nucli de Claret es troba a uns 2 km del centre urbà. Antigament tenia entitat pròpia però el 1835 va ser repartit entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Allà hi ha dues esglésies interessants: la de Santa Maria i la de Santa Anna.
Santa Maria de Claret és una ermita romànica, del segle XII, d’una sola nau, amb un absis semicircular. La porta està rematada per un arc de mig punt fet amb dovelles. El campanar s’hi va afegir més tard. El conjunt va ser restaurat l’any 1980. El 1983, unes excavacions impulsades per Amics de l’Art Romànic del Bages van permetre la descoberta de les restes d’una construcció anterior de dimensions més reduïdes.
Santa Anna de Claret es troba adossada a la capella de Santa Maria. Va ser construïda de nova planta entre 1762 i 1769. El porxo s’hi afegí posteriorment, el 1961. A l’interior es conserva una imatge romànica de la santa.
Tradicionalment, Santpedor ha tingut molta estimació per aquest lloc. Antigament moltes parelles escollien aquesta ermita per casar-se i, encara ara, s’hi celebra la festa de la santa, el 26 de juliol, amb actes religiosos i populars.
Santa Maria de Claret
Santa Anna de Claret
Convent de sant Francesc
Al sud del municipi, a tocar del nucli urbà, hi havia el convent de Sant Francesc. Va ser construït íntegrament entre 1721 i 1729, la qual cosa li donava una gran unitat d’estil, tot i la senzillesa de les seves línies. Hi habitaren els frares franciscans fins al 1835. Posteriorment tingué diversos usos: hospital, escola, vivendes, escorxador, magatzem, etc.
L’any 1979, després d’una forta pedregada que va destrossar moltes teulades del poble, l’ajuntament va autoritzar que es traguessin teules del convent (que havien resistit bé les inclemències del temps) per reparar altres edificis. A partir d’aquell moment es va accelerar la degradació del conjunt.
L’any 1988, el grup Amics del Convent va promoure diversos actes a favor de la recuperació de l’edifici com a espai cultural, davant les intencions d’arrasar-lo per part del consistori.
Finalment, l’any 1996, el convent es va enderrocar parcialment per construir l’institut de secundària, aproximadament al lloc que ocupava el claustre. L’església es va mantenir i, després d’un llarg procés de restauració, es va inaugurar com a auditori el gener de 2012. Actualment és la seu de diversos actes, sobretot musicals.
Ermita de sant Francesc
Situada en un turó a l’oest del poble, l’ermita data del segle XIII però va ser transformada almenys en dues ocasions, una l’any 1475 i posteriorment durant el segle XVIII.
Diu la llegenda que es va alçar l’església en aquell lloc per commemorar que hi havia predicat sant Francesc d’Assís, però aquest fet no està documentat.
Una subscripció popular va permetre fer-hi obres de conservació l’any 1984, tant a l’ermita com a l’entorn.
El 2015 s’hi va tornar a intervenir a iniciativa municipal per consolidar la teulada. Durant aquestes obres es va detectar l’existència d’unes pintures a la volta gòtica, que quedaven tapades per diverses capes que s’hi havien pintat a sobre en diferents moments, el darrer el 1984.
Cofinançada per l’Ajuntament de Santpedor i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a finals de 2022 es va dur a terme una intervenció que va permetre descobrir i consolidar pintures realitzades amb diferents tècniques, que podrien datar d’entre finals del segle XV i la segona meitat del segle XVI. Les més antigues serien uns encintats al fresc que ressegueixen les juntes de les pedres. L’interès de la descoberta es basa en el bon estat de conservació de les pintures i en la riquesa dels materials emprats, sobretot en els daurats.
L’octubre de 2024 es va completar una segona fase de restauració de les pintures.
Torre de les aigües
Torre modernista de la finca Llissach (també coneguda per cal Jorba, pel cognom dels seus darrers propietaris), que conté un dipòsit de 8.000 litres d’aigua. Antigament estava coronat per un molí de vent.
És una de les construccions característiques de la silueta urbana de Santpedor, de l’any 1907, atribuïda a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Malauradament, es troba en un estat de conservació deplorable. Caldria una intervenció urgent per salvar-la.
Mas Llussà
Llussà és la masia més imponent i carregada d’història del terme de Santpedor. Se’n coneix l’existència des del segle XIV, tot i que és possible que sigui més antiga. Ha estat reformada en diverses ocasions. La façana actual és del segle XIX.
Mas Sebarroja
D’origen medieval, ha estat reformat en diverses èpoques. Amb el creixement de la població, ha quedat pràcticament incorporat al nucli urbà.